Bon temps, comencen les curses!!!

Hola a totes/s,

Després de casi 4 mesos d'hores i hores d'entrenament per poder estar a punt pel proper 19 de Maig, amb la millora del temps aquest mes d'abril he fet dos entrenos especials per veure si estem anant pel bon camí. Sens dubte, he acabat molt i molt content dels dos tests ja que no només els he pogut gaudir (patint això sí!!!) si no que he pogut veure part del resultat de tot l'esforç d'aquestes setmanes. 

07/04 - ROMANIC EXTREM - Mitja Marató de Muntanya (+1.200 m.)

Primera prova de l'any i tornada a la muntanya on tan m'agrada entrenar. Amb molts dubtes al principi de la prova i sempre tenint present el record de la Trail d'Andorra l'any passat. Però aquest cop ha estat diferent ja que el repte era molt més assumible i estic més preparat que mai.

Junt la Nuria, la Goretti, i els meus germans (NOIS!!!!), dels quals només corria el de veritat ja que l'altre formava part de l'organització, cadascú amb el seu objectiu vam sortir a gaudir per les muntanyes de la Vall de Bianya.

Cursa amb 3 muntanyes: la primera la més dura que ja em va deixar les cames a lloc, i la segona amb menys pendent tret de la part final que picava d'allò més. Impossible ni intentar correr a les pujades ja que poc es podia guanyar i com eren tan aviat ja veia que necessitaria forces per més endavant (acertadíssima decisió). I si a les pujades patien els bessons, a les baixades on "es podia descansar" és realment on més es pateix ja que aquí sí que vols correr i anar ràpid, i els quàdriceps es carreguen més.

Passat el km 11 la cosa ja es calmava i es podia correr més. Molt content per veure que als trams planets podia mantenir un ritme alt malgrat l'esforç acumulat.

I 2 hores 36min i 43 segons després finalitzava la meva primera Mitja Marató de Muntanya. Molt content amb el resultat i amb les sensacions ja que després de setmanes de càrrega i sense descansar la mateixa setmana, el cos de moment segueix el cap.

Menció especial primerament a l'espectacular tiempazo del meu germà que segueix en bona línea aquest any tot i que no entrena el que podria... i sobretot a la Núria i la Goretti perquè les primeres 2 pujades (especialment la primera) eren una brutalitat. Grandes!!! 

I, en segon lloc, felicitar a l'organització i al poble de la Vall de Bianya que es van entregar a la prova i els va sortir tot rodat. Van anunciar que hi hauria segona edició l'any vinent, i jo hi seré per gaudir-la.

21/04 - Cursa Bombers 2013

I aquest mateix matí, he tornat allà on tot va començar fa 4 anys, amb la meva 4a participació de la Festa Runner per excel·lència a Catalunya: la Cursa dels Bombers. 27.000 runners ens trobàvem aquest matí amb ganes de festa. Ja es veia al principi, però personalment trobo que hi havia massa gent, es notava al principi i s'ha comprovat durant la cursa, sobretot al principi.

M'agrada aquesta cursa perquè intenten combinar la participació de runners que comencen amb els que porten més temps i van a buscar millors marques, però igualment molta gent segueix anant als calaixos que no els correspon i l'únic que fan es perjudicar-se a ells mateixos i a la resta.

Dit això, per a mi avui era un dia important per veure on estic en el meu medi (asfalt). L'any passat vaig còrrer només 2 10.000m.: Bombers on vaig acabar amb 44:00 (MMP) i els 10km del Triatló Olímpic de Banyoles (46:41). 

La idea era clara, començar molt fort i a veure fins quan podia aguantar. I ja amb la sortida he començat a un ritme molt fort per a mi. Aquí ha vingut el primer problema de tanta gent, ja que m'he passat els primers 2 km. esquivant gent sense parar i fins al km. 4,5/5 no s'ha començat a estabilitzar la cosa. He sortit per sota de 4:00min/km sabent perfectament que no duraria molt. Al Paral·lel m'ha servit molt veure de lluny el "Pacer" de 42min i com mica en mica l'anava tenint menys lluny. Una bona referència que he fet servir del km. 3 al 4,5 mantenint més o menys el seu ritme per recuperar l'esforç inicial. 

Un cop a la Gran Via he tornat a apretar, no gaire ja que tampoc tenia molt marge, per tornar a situar-me per sota de 4. Però a aquests ritmes les pulsacions van disparadíssimes i la sensació d'ofeg és bastant agònica. Malgrat que ahir vaig sortir en bici a fer un altre reconeixement del circuit de bici que em trobaré al Half de Calella, les cames em responien bé i no protestaven com em pensava que ho farien. Però a nivell de pulsacions anava massa fort i poc a poc i inconscientment anava baixant el ritme.

Del 6 al 7 s'han fet una mica llarg, però ha estat a partir del 7 quan ja he hagut de baixar el ritme i recuperar. A partir del 8 hi ha la baixada de Via Laietana que ha servit per acabar de recuperar per fer el tram final a tope. En les altres edicions és aquí on feia un canvi de ritme i ho acababa de donar tot, però avui m'he hagut de conformar en intentar mantenir un ritme molt proper als 4:00min/km.

Última curva que no arribava mai, i aquí sí que la gent, la música i sobretot l'adrenalina t'ajuden a fer el darrer sprint, i ja molt content he atravessat la meta parant el crono amb una grandíssim temps: 40min 53 sgs. Millorant en més de 3min. la meva MMP anterior.

També avui he estat molt ben acompanyat per la Núria (baixant 4 min la seva marca anterior), mon germà (baixant 1 min. que li asegura millora de calaix), i especialment felicitar al debut a la Núra (la meva cunyada) que s'ha estrenat avui en la seva primera cursa de 10km. Segur que li seguirant moltes més, ja que tots hem començat per aquí. FELICITATS FINISHERS!!!

Molt millor situat, ara toca encarar les últimes setmanes prèvies a Calella, seguir gaudint del que més m'agrada. Els deures s'estan fent i s'estan notant.

Go Hard or Go Home!!!

Salut a totes/s